A VISTA DE PÁJARO

Castellano
Fotos: Celia Miralles
Texto: Mercedes Salvador

A vista de gaviota, Barcelona es arena color nuez y son las pisadas marcadas en la arena que se dirigen hacia todas partes.

Es agua salada y aroma a salitre que flota por el Mediterráneo.

Es un amanecer en el mar.

A vista de gaviota, Barcelona son los barcos grises y color caldero de carga y descarga o ferris que navegan por el puerto y alrededor de sus espigones. Son los muelles y sus mercancías. Es el primer puerto del Mediterráneo que un día fue capital marítima, con los reyes católicos y anteriormente dio entrada a mercaderes griegos y fenicios o piratas.

A vista de gaviota, Barcelona es el puerto, el espacio que queda entre la Barceloneta y la desembocadura del río Llobregat, bajo el montículo de Montjuïc con su fortaleza-castillo, el Teatro Griego, el Poble Espanyol y el Estadio Olímpico.

Son los cruceros que atracan y salen llenos de turistas con cámaras en el pecho o los barcos de vela y Optimum que se diseminan por el mar.

A vista de paloma, de las que viven por la Plaça Catalunya, ya dentro de la muralla romana, Barcelona son; las torres campanario de la catedral, los cristales de colores de las vidrieras góticas o las ventanas que nos cuentan historias de prisioneros de la guerra civil. Aunque su lugar preferido son los balcones que les ofrecen refugio para hacer sus nidos. A veces el aire les guía a una esquina donde están tocando la sinfonía número 5 de Mozart en B mayor. Otras les acompañan las melodías de los instrumentos de viento o percusión o las campanadas de las iglesias.

Pero de vez en cuando les llama la atención la magia del colorido y se van a echar ojeadas a los cuadros expuestos en la Plaça del Pi o La Rambla. Y quizás entonces se planteen que Barcelona es una ciudad idílica para volarla o a lo mejor no se plantean nada, porque si lo hicieran se estarían preguntando por qué estos humanos son tan creativos, sucios y ruidosos.

Pero al día siguiente cuando amanece, todos los pájaros vuelven a planear sobre el Mediterráneo, las cúpulas y las torres porque no hay nada mejor que ver la ciudad desde su punto de vista.

A BIRDS'S - EYE VIEW

English
Translation: Ken Green
Pictures: Celia Miralles
Text: Mercedes Salvador

From a seagull's viewpoint, Barcelona is walnut-colored sand with footprints leading in all directions. It is the scent of salt water that floats off of the Mediterranean.

It is the sun rising from the sea.

From their viewpoint, Barcelona is grey ships and the copper color of their cargo as it's loaded and unloaded, or the ferries that sail out of its port and around the breakwaters. The port is the piers and their goods. It gave entry to Greek and Phoenician merchants as well as pirates and, under Ferdinand and Isabella, it was the first Mediterranean port to become a maritime capital. It occupies the space between the Barceloneta beaches and the mouth of the river Llobregat, bounded by the hill of Montjuïc with its castle-fortress, Greek Theater, Poble Espanyol and Olympic Stadium.

It is the cruise ships that come and go, full of tourists with cameras around their necks or the sailboats scattered upon the sea.

From a dove's viewpoint, those that live in the Plaça Catalunya within the Roman wall, Barcelona is: the bell towers of the cathedral, the colored panes of the gothic stained-glass windows or the windows that tell the stories of prisoners of the Civil War. Though their favorite places are the balconies that offer shelter for nest building. Sometimes the air guides them to a street corner where Mozart's Symphony No. 5 in B-major is being played. Other times they fly accompanied by the melodies of wind instruments or percussion or the peal of church bells.

But sometimes the magic of the colors catches their attention and they glance at the paintings on display in the Plaça del Pi or La Rambla. And perhaps then they think that Barcelona is an idyllic city over which to fly or, better that they think nothing, rather than think why these humans are so creative, dirty and noisy.

But the next day, when the sun rises, they all rise again to soar above the Mediterranean, the domes and the towers because there's nothing better than to see the city from the viewpoint of a bird.

A VISTA D'OCELL

Català
Fotos i traducció: Cèlia Miralles
Text: Mercedes Salvador

A vista de gavina, Barcelona és sorra color nou i són les trepitjades marcades en ella que es dirigeixen cap a totes parts.

És aigua salada i aroma a salnitre que sura pel Mediterrani.

És una posta de sol en el mar.

A vista d'ocell, Barcelona són els vaixells grisos i color calder de càrrega i descàrrega o els ferris que naveguen pel port i al voltant dels seus espigons. Són els molls i les seves mercaderies. És el primer port del Mediterrani que un dia va ser cabdal marítima, amb els reis catòlics i anteriorment va donar entrada a mercaders grecs i fenicis o pirates.

A vista de gavina, Barcelona és el port, l’espai que queda entre la Barceloneta i la desembocadura del riu Llobregat, sota el monticle de Montjuïc amb la seva fortalesa-castell, el Teatre Grec, el Poble Espanyol i l’Estadi Olímpic.

Són els creuers que atraquen i surten plens de turistes amb càmeres en el pit o els vaixells de vela i Optimum que es disseminen pel mar.

A vista de colom, de les que viuen per la Plaça Catalunya, ja dintre de la muralla romana, Barcelona són; les torres campanar de la catedral, els cristalls de colors de les vidrieres gòtiques o les finestres que ens relaten històries de presoners de la guerra civil. Encara que el seu lloc preferit, són les balconades que els ofereixen refugi per a fer els seus nius. De vegades l'aire els guia a una cantonada on estan tocant la simfonia nombre 5 de Mozart en B major. Unes altres els acompanyen les melodies dels instruments de vent o percussió o les campanades de les esglésies.

Però de tant en tant els crida l'atenció la màgia del color i es van a fer una ullada als quadres exposatsen la Placa del Pi o La Rambla. I potser llavors es plantegin que Barcelona és una ciutat idíl·lica per a volar-la o potser no es plantegen res, perquè si ho fessin s’estarien preguntant per quina raó aquests humans són tan creatius, bruts i sorollosos.

Però a l'endemà quan clareja, tots els ocells tornen a planejar sobre el Mediterrani, les cúpules i les torres perquè no hi ha res millor que veure la ciutat des del seu punt de vista.