Punto de partida - Meeting Place - Punt de partida

Punto de partida -  Meeting Place - Punt de partida

martes, 30 de noviembre de 2010

En taxi por la Diagonal- Taking a taxi- Amb taxi





UNA MAÑANA EN TAXI POR LA DIAGONAL


Castellano
Fotos: Celia Miralles
Texto: Mercedes Salvador


Como teníamos prisa, esta vez Celia y yo pensamos en una forma rápida de ir de un lado al otro de la ciudad, de este a oeste. La calle más adecuada era la Avinguda Diagonal, una arteria ideada por Ildefonso Cerdá, que corta la ciudad en diagonal como de un tijeretazo y además tiene carril bus-taxi. Levantamos la mano y frente a nosotras paró uno de esos coches amarillo y negro.

-¿Por qué tienen estos colores? - preguntó Celia en alto.

El taxista, un hombre calvo con gafas un poco grandes para su cara, nos respondió raudo. - La decisión se tomó en la Segunda República. Un ingeniero decidió unificar los colores de los taxis para eliminar la competencia.

-Ingeniero tenía que ser para escoger estos colores.- Dije.

-También trajo los semáforos.

-¿Los semáforos? ¿Hasta entonces Barcelona era una ciudad sin semáforos?- Celia no podía creérselo.

-Pues sí.

Por la ventana, vimos pasar los Jardines de Pedralbes. El taxista carraspeó y enseguida nos dijo

- Eusebi Güell cedió la casa y parte de los jardines a la Corona en agradecimiento por su nombramiento nobiliario.

-Espera ¿qué debe de haber detrás de esa ventana? - Preguntó Celia.

-Algún misterio.- Pero no tuvimos tiempo de averiguarlo porque ese no era un tema que le interesara al taxista.

Una fuente nos echó una ojeada al pasar y nos pareció que quería salir a perseguirnos, pero no nos alcanzó. Pasamos por edificios cuyas cúpulas eran lo más interesante, sobretodo por los áticos llenos de plantas, hasta la plaza
Calvo Sotelo,

-Perdón pero ese es el nombre franquista, ahora se llama
Francesc Maciá.

El taxista no nos pasaba ni una.

-No es que estemos interesadas en lo franquista, pero cuando uno ha conocido desde pequeña una plaza con un nombre, pues queda una imagen inamovible, que va unida al nombre y cuesta mucho de cambiar.

-Bueno bueno...- Nos miró por el retrovisor como si hubiéramos bajado tres puntos en cultura ciudadana.

Supongo que el hablar de nombres del pasado también puso en evidencia nuestra edad. A quién le importaba lo que pensara.

El taxista nos volvió a mirar por el retrovisor y añadió -
Francesc Maciá fue un político catalán. Exiliado, integró su partido en Esquerra Republicana y más tarde fue elegido Presidente de la Generalitat en 1932.

Celia y yo ya habíamos desconectado hacía un rato, cuando dijimos a la vez

-
El Círculo Ecuestre.

Ahora yo carraspeé y dije:

-Club privado, de carácter exclusivo al que suelen pertenecer las personalidades más destacadas e influyentes de la sociedad. Inaugurado en 1856. Lugar dónde para entrar hay que levantar la nariz y si eres hombre el cuello del polo también. Yo fui miembro durante una época hasta que leí el comentario de
Groucho Marx: ¨Yo nunca pertenecería a un club en que me tuviera a mí como uno de sus miembros¨

Y me borré.

Pasamos por debajo de luces navideñas y por al lado de letras que mostraban que Barcelona es una ciudad de diseño.

-Señoritas les aviso que esta es la casa
Comalat, construida con claras influencias gaudinianas. Supongo que esto lo sabrán.

-Mira, mira la
Casa Asia. Yo fui un día a una conferencia allí- Celia cambió de tema.

-¿Saben quién era el dueño que la hizo construir?- el taxista nos miró esta vez por el espejo de al lado y frunció el ceño.- El
Barón de Quadras y la mandó construir al arquitecto Puig y Cadafalch.- Respondió sin darnos tiempo a nada.

Finalmente llegamos a la
Torre Agbar, al rascacielos más recientemente construido en Barcelona donde trabajamos las dos y le preguntamos:

-¿Sabe quién la construyó?

-Sí , un arquitecto francés.

-J
ean Nouveau. Y ¿sabe cuántos dispositivos luminosos tiene?

-Uno no puede saberlo todo.

-4.000 y utilizan la técnica LED, que es lo que le permite crear imágenes alrededor del perímetro cilíndrico.- Dije.

-Además tiene sensores de temperatura al exterior que regulan la apertura y cierre de las lamas de vidrio, que son como una piel.- Celia pagó y dijo:

- siempre se aprende algo nuevo.



A MORNING TAXI RIDE ALONG THE DIAGONAL

English
Translation: Ken Green
Photos: Celia Miralles
Text: Mercedes Salvador

Since we were in a hurry this time, Celia and I thought of a quick way to cross the city from one side to the other, from east to west. The best route was the Avinguda Diagonal, an artery conceived by Ildefonso Cerdá, that cuts the city diagonally, as if by a scissor, and also has a taxi lane. We raised a hand and a yellow and black car stopped in front of us. "Why are the cabs those colors?" asked Celia aloud. The driver, a bald man with glasses a bit too large for his face, answered quickly, "The decision was made during the Second Republic. An engineer set about making all taxis the same colors to eliminate competition.

-"He had to be an engineer to choose these colors." he said.-"He also put up the traffic lights"

-"The traffic lights? Until then, Barcelona was a city without traffic lights?" Celia couldn't believe it.

-"Well, yes.

Through the window, we saw the Gardens of Pedralbes pass by. The driver cleared his throat, then told us:

-Eusebi Güell turned over his house and a part of his gardens to the Crown in gratitude for being named a noble.

-"Wait. What must have been behind that window?" asked Celia.

-"Some mystery." But we didn't have time to find out because it wasn't a topic that interested the driver.

A fountain threw us a glance as we passed and seemed as if it wanted to follow, but it couldn't catch us. We passed buildings with fascinating domes and penthouses full of plants. Until we arrived at the Plaza Calvo Sotelo.

-"Excuse me, but that is the Francoist name. Now it is called Francesc Macià.

The driver wouldn't let us get away with anything.

-"We're not interested in Francoism, but when one has known a place by a certain name since childhood, it's image and name become unified and it's very hard to change."

-"OK, OK..." He looked at us in the rear-view mirror as if we had fallen three points on the city's culture scale.

I suppose the talk of names from the past also revealed our age.

The driver again looked at us in the mirror and added, "Francesc Maciá was a Catalan political leader. In exile, he formed his party Esquerra Republicana
(a party for Catalan Independence) and later was elected president of the Generalitat (the Catalan government) in 1932.

Celia and I had switched him off a while ago when we said together,

-"El Círculo equestre.

Now -I- cleared my throat and said;

-"A private and exclusive club for society's most prominent and influential personalities. Started in 1856. A place where, in order to enter, you
must raise your nose and, if you are a man, the collar of your polo shirt as well. At one time, I was a member, until I read Groucho Marx's comment; 'I refuse to join any club that would have me as a member.' Then I resigned.

We passed below Christmas lights and, on the side, lettering informing one that Barcelona is a planned city.

-"Ladies, this is the Comalat house, whose construction was clearly influenced by Gaudí.


-"Look, look, Asia house. I was at a conference there." Celia changed the subject.

-"Do you know who had it constructed?" The driver looked at us in the side mirror this time and frowned. "The Baron of Quadras, and he had it built by the architects Puig and Cadafalch." he answered, without giving us a moment.

Finally we arrived at the Agbar Tower, the newest skyscraper in Barcelona, where we both work, and asked him,

-"Do you know who built it?"

-"Yes, a French architect."

-Jean Nouveau. And do you know how many lighting devices it has?"

-"One can't know everything.

-"4,000 and they use LEDs. That's how they create images around the perimeter of the cylinder." I said.

-"In addition, there are temperature sensors on the exterior that regulate the opening and closing of the glass louvers, like a skin." Celia paid and said "You learn something new every day.


UN MATÍ EN TAXI PER LA DIAGONAL

Català
Fotos i traducció: Cèlia Miralles
Text: Mercedes Salvador

Com teníem pressa, aquesta vegada la Cèlia i jo vàrem pensar en una forma ràpida d'anar d'un costat a l'altre de la ciutat, d'est a oest. El carrer més adequat era l'Avinguda Diagonal, una artèria ideada per Ildefons Cerdà, que talla la ciutat en diagonal com d'una tisorada i a més té carril bus-taxi. Aixequem la mà i enfront de nosaltres va parar un d'aquests cotxes groc i negre.

- Per què tenen aquests colors? - va preguntar la Cèlia enlaire.

El taxista, un home calb amb ulleres un poc grans per a la seva cara, ens va respondre veloç. - la decisió es va prendre en la Segona República. Un enginyer va decidir unificar els colors dels taxis per a eliminar la competència.

-Enginyer havia de ser per a escollir aquests colors.- Vaig dir.

-També va portar els semàfors.

-Els semàfors? Fins a llavors Barcelona era una ciutat sense semàfors?- la Cèlia no podia creure-se'l.

-Doncs si.

Per la finestra, vam veure passar els Jardins de Pedralbes. El taxista va gargamellejar i de seguida ens va dir- Eusebi Güell va cedir la casa i part dels jardins a la Corona en agraïment pel seu nomenament nobiliari.

-Espera, què deu haver darrere d'aquesta finestra? - Va preguntar la Cèlia.

-Algun misteri.- Però no vam tenir temps d'esbrinar-lo perquè aquest no era un tema que li interessés al taxista.

Una font ens va fer una ullada al passar i ens va semblar que volia sortir a perseguir-nos, però no ens va arribar. Vàrem passar per edificis les cúpules dels quals eren el més interessant i àtics plens de plantes. Fins que arribem a la plaça Calvo Sotelo,

-Perdó però aquest és el nom franquista, ara es diu Francesc Maciá.

El taxista no ens passava ni una.

-No és que estiguem interessades en tot allò franquista, però quan un ha conegut des de petita una plaça amb un nom, doncs queda una imatge inamovible, que va lligada al nom i costa molt de canviar.

-Bé bé...- Ens va mirar pel retrovisor com si haguéssim baixat tres punts en cultura ciutadana.

Suposo que el parlar de noms del passat també va posar en evidència la nostra edat. Però a qui li importava el que pensés.

El taxista ens va tornar a mirar pel retrovisor i va afegir - Francesc Maciá va ser un polític català. Exiliat, va integrar el seu partit en Esquerra Republicana i més tard va ser triat President de la Generalitat en 1932.

La Cèlia i jo ja havíem desconnectat feia una estona, quan vam dir alhora

- El Círculo Ecuestre.

Ara jo vaig gargamellejar i vaig dir:

- Club privat, de caràcter exclusiu al que solen pertànyer les personalitats més destacades i influents de la societat. Inaugurat en 1856. Lloc on per a entrar cal aixecar el nas i si ets home, el coll del “polo” també. Jo vaig ser membre durant una època fins que vaig llegir el comentari de Groucho Marx: “Jo mai pertanyeria a un club que em tingués a mi com un dels seus membres” I em vaig esborrar.

Vàrem passar per sota de llums nadalenques i pel costat de lletres que mostraven que Barcelona és una ciutat de disseny.

-Senyoretes els aviso que aquesta és la casa Comalat, construïda amb clares influències gaudinianes. Suposo que això ho sabran.

Mira, mira la Casa Àsia. Jo vaig ser un dia a una conferència- la Cèlia va canviar de tema.

Saben qui era l'amo que la va fer construir?- el taxista ens va mirar aquesta vegada pel mirall del costat i va arrufar les celles- El Baró de Quadras i la va manar construir a l'arquitecte Puig i Cadafalch.- Va respondre sense donar-nos temps a no-res.

Finalment vàrem arribar a la Torre Agbar, al gratacel més recentment construït a Barcelona on treballem les dues i li preguntem:

-Sap qui la va construir?

-Sí , un arquitecte francès.

-Jean Nouveau. I sap quants dispositius lluminosos té?

-Un no pot saber-lo tot.

- 4.000 i utilitzen la tècnica LED, que és el que li permet crear imatges al voltant del perímetre cilíndric.-Vaig dir.

-A més té sensors de temperatura a l'exterior que regulen l'obertura i tancament de les lames de vidre, que són com una pell.- la Cèlia va pagar i va dir:- sempre s'aprèn alguna cosa nova.