LA CIUDAD DE LAS FORMAS, LUCES y sombras/THE CITY OF SHAPES, LIGHTS and shadows/LA CIUTAT DE LES FORMES, LLUMS i ombres /

Barcelona LA CIUDAD DE LAS FORMAS, de las LUCES y las sombras

Castellano
Fotos: Celia Miralles
Texto: Mercedes Salvador

Barcelona es una ciudad que colma los sentidos a todas horas del día: por la mañana es bueno dirigir la mirada a los edificios de la ciudad que se están despertando con bostezos anaranjados. Son los balcones que cuelgan sobre la Plaça Reial, algunas cúpulas de colores o la persiana todavía cerrada del Mesón del Café. Porque las persianas de los negocios barceloneses también tienen su propia historia y colorido. Por supuesto los torreones no quieren ser menos y avisan a los rosetones y a la nave central de la catedral dedicada a Santa Eulalia, que se despierten para que nadie deje de fijarse en su estilo gótico y admirarlo. A lo largo del día, las miradas se desconcentran y se enfocan en los detalles como si fueran máquinas de filmar, y encuentran una ventana que parece salida de una prisión de alto riesgo o fuentes en las que beben y se refrescan las palomas, porque ellas también habitan en esta ciudad mágica.

Pero lo más espectacular llega con el atardecer, cuando las sombras comienzan a bailar por la ciudad y aparecen por debajo de un arco, reflejadas en los edificios de piedra, o tras las bonitas farolas que cuelgan de las paredes. A veces se pueden ver a contraluz en la playa de la Barceloneta, con los 99 metros que ocupa El Hotel Vela, al final de la Rosa dels Vents, como una imagen icónica de la cultura del diseño que reina en la ciudad.

Cuando anochece se encuentra uno en mundo fantasmagórico situado entre luces y sombras y aparece una visión diferente del Museu Nacional d'Art de Catalunya que se hallaba dormido, como un gigante de cuento.

Y entonces cae la noche sin compasión y las terrazas encienden las luces y las calefacciones al exterior, cuando hace frío. El Hotel Majestic se levanta majestuoso y desde la peluquería Cebado se asoma una modelo que nos indica que es hora de marcharse a dormir.

Barcelona, THE CITY OF SHAPES, LIGHTS and shadows

English
Translation: Keen Green

Photografies: Celia Miralle
Text: Mercedes Salvador

Barcelona is a city that satisfies the senses at every hour of the day: in the morning, direct your gaze at the city's orange toned buildings, like the balconies that overhang the Plaça Reial, some vividly colored domes or the always-closed blinds of the Mesón del Café. The blinds of the businesses of Barcelona have their own stories and colors.  Of course, the towers of the Cathedral of Santa Eulàlia don't want to be overlooked, so they warn the rose window and nave to wake up so that nobody will fail to notice and admire their Gothic style. In the course of the day, as your glance loses concentration, it focuses on details as if it were a movie camera and had found a window that seems to open into a high security prison or fountains in which doves drink and refresh themselves, because they too live in this magic city.

But the most spectacular views come with sunset, when the shadows begin to dance over the city and appear beneath an arch, reflected on the stone buildings or behind the lovely lampposts that hang from the walls. Sometimes it's possible  to see the Barceloneta beach back-lit, with the 99 meters occupied by the Hotel Vela at the end of Rosa del Vents as an iconic image of the culture of design that rules the city.  When night falls, one finds a phantasmagoric world between light and shadow and there appears a different vision of the Museu Nacional d'Art de Catalunya which has fallen asleep like a storybook giant.

And then, night falls without compassion and the terrazas light their lamps and, when it's cold, their outdoor heaters. The Hotel Majestic raises itself majestically and, from the hair salon Cebado, a model leans out to advise us that it's time to go to bed.

   



Barcelona LA CIUTAT DE LES FORMES, de les LLUMS i les ombres
Català
Traducció i fotografies: Cèlia Miralles
Text: Mercedes Salvador

Barcelona és una ciutat que omple els sentits a qualsevol hora del dia: al matí és bo dirigir la mirada als edificis de la ciutat  que s'estan despertant amb amb badalls ataronjats, com els balcons que pengen sobre la Plaça Reial, algunes cúpules de colors vius  o la persiana encara tancada del Mesón del Cafè. Perquè les persianes dels negocis barcelonins també tenen la seva pròpia història i colorit. Per descomptat les torrasses no volen ser menys i avisen als rosetons i a la nau central de la catedral dedicada a Santa Eulàlia, que es despertin perquè ningú deixi de fixar-se en el seu estil gòtic i admirar-lo. Al llarg del dia, les mirades es desconcentren i s'enfoquen en els detalls com si fossin màquines de filmar, i troben una finestra que sembla sortida d'una presó d'alt risc o fonts en les que beuen i es refresquen els coloms, perquè ells també habiten en aquesta ciutat màgica.

Però el més espectacular arriba amb el capvespre, quan les ombres comencen a ballar per la ciutat i apareixen per sota d'un arc, reflectides en els edificis de pedra, o darrera dels bonics fanals que pengen de les parets. De vegades es poden veure a contrallum a la platja de la Barceloneta, amb els 99 metres que ocupa L'Hotel Vela, al final de la Rosa dels Vents, com una imatge icònica de la cultura del disseny que regna a la ciutat. Quan es fa fosc es troba un en món fantasmagòric entre llums i ombres i apareix una visió diferent del Museu Nacional d'Art de Catalunya que es trobava adormit, com un gegant de conte.

I llavors es fa de nit sense compassió i les terrasses encenen les llums i les calefaccions a l'exterior, quan fa fred. L'hotel Majestic, s'aixeca majestuós i des de la Perruqueria Cebado s'aboca una model que ens indica que és hora de marxar a dormir.