Viviendo campo a través: (Memoir, Poems, and Stories)

UN SANT JORDI DESDE DENTRO 

Castellano
Fotos: Celia Miralles
Texto: Mercedes Salvador 

Esta vez, cuando nos propusieron a Celia y a mí, vivir el Sant Jordi desde dentro, no lo dudamos ni un segundo, a pesar de la amenaza de lluvia y de los rumores preocupantes de que no habría nadie por caer en medio de Semana Santa. Bajamos a la Rambla Catalunya, la una en Harley y la otra en Scoopy.

Enseguida nos dimos cuenta de que el Sant Jordi era una fiesta difícil de olvidar, por muchas amenazas que hubiera.(es casi como un partido del Barça-Real Madrid) La gente no se había olvidado de estar presente. Las calles de alrededor de la Rambla Catalunya estaban colapsadas, no había aparcamiento por ninguna parte, pero por suerte habíamos ido en nuestras motos.

La Rambla Catalunya un año más estaba invadida de mesas, libros, gente, paseantes, rosas y escritores.

Para los que no conozcan de dónde viene el Sant Jordi, ya lo explicamos en una de las primeras entradas de nuestro blog: es nuestro día de los enamorados, nuestro San Valentín particular, con señeras, rosas, libros y hasta con amenaza de lluvia incluida. Sant Jordi, es el patrón de Catalunya, un caballero que salvó a una princesa del dragón. Y por si fuera poco, además, es el día Internacional del Libro, por la conmemoración de la muerte de Miguel de Cervantes.

Por eso es costumbre que las parejas, amantes, amigos, madres e hijos, etc., se regalen mutuamente una rosa y un libro.

Pues en ese día tan emblemático, tuvimos la oportunidad de estar en una mesa, la de Parnass ediciones, gracias a Amalia Sanchís su fundadora, junto a otros escritores.

Nos instalamos en la mesa para firmar libros y ver pasar a la gente y pasar y pasar. Pero sobretodo tuvimos la oportunidad de darnos cuenta que el libro no está muerto, que la gente quiere comprarlos, regalarlos, leerlos y quiere sentir el pulso de los que los escribieron. Que incluso, están dispuestos a salir a la calle y desplazarse hasta el centro, la Rambla Catalunya, el Corte Inglés de Diagonal, o de Catalunya, el FNAC o la Laie, aunque no les vaya de paso, y no lo puedan utilizar como excusa para escaparse del trabajo. Salen en búsqueda de una historia que les atrape, que les introduzca en un mundo mágico, que les inspire o les haga llorar. Salen en búsqueda de su escritor o mediático favorito, ya sea Bea Cabezas, Luis Racionero, Almudena Grandes, Miquel Roca o Buenafuente.

Pero también en búsqueda de otros no tan conocidos pero no por ello menos interesantes como Mª Ángeles Gavaldá, con su libro ¡Gracias, Crisi!, o Abel Santos y su libro El lado opuesto del viento.

Mariana Romo-Carmona y June Chan habían venido expresamente desde Manhattan, no podían creerse el espectáculo al que llamaron “la feria de libros más grande del mundo”.

Juan Soldevila y Montse Capdevila aparecieron con sus hijos y dijeron que después de vivir en Madrid durante varios años: “no querían perderse la ocasión” y después nos reencontramos con viejos amigos y amigas como Natalia Pera, José María Valon, Carmen Lamiel… madres, y desconocidos.

En conclusión, un día espléndido en donde los libros reinaron, ocupando mesas y suspirando para que alguien los comprara. Algunos autores esperamos inquietos también, preguntándonos ¿quien se interesaría por el mundo que habíamos creado? Un mundo ficticio o real que queríamos compartir. Yo personalmente no cabía dentro de mí por tener mi libro Viviendo campo a través (Memoirs, Poems and Stories) a la venta. Pero lo más importante de todo es que estuvimos todos unidos con un propósito en común: los libros.

THE SANT JORDI LIVES FROM INSIDE

English
Translation: Mariana Romo-Carmona 
Pictures: Celia Miralles
Text: Mercedes Salvador 

This time, when Celia and I were invited to live the Festival of Sant Jordi from the inside, we didn’t hesitate for a second, despite the threat of rain and the worrying rumors that nobody would show up, since it fell in the middle of Holy Week. We drove down to the Rambla Catalunya, one on her Harley and the other riding Scoopy.

We realized immediately that Sant Jordi is a celebration that would be hard to forget, no matter how many warnings there were. (It’s almost like a soccer match between Barça and Real Madrid!) People had not forgotten, and they were there. The streets surrounding Rambla Catalunya were overflowing, there was no parking available anywhere, but luckily we had driven our motorcycles.

Once again, this well-known thoroughfare was invaded by tables, books, people, strollers, roses, and writers.

For those who don’t know where Sant Jordi comes from, we have already talked about it in one of the first entries to our blog: it is our day for lovers, our peculiar St. Valentine’s, with Barcelona pennants, roses, books, and including the threat of heavy rains. Sant Jordi is the Patron Saint of Catalunya, a knight who saved a princess from a dragon. And as if this weren’t enough, it is also International Book Day, commemorating the death of Miguel de Cervantes.

This is why it’s a tradition for couples, lovers, friends, mothers and children, etc., to give each other a gift of a rose and a book.

And so, on this symbolic day we had the opportunity to be at a table with Parnass Ediciones, thanks to its founder, Amalia Sanchís, and in the company of other writers.

We sat at the table prepared to sign books and to watch people go by, endlessly. But above all we had the chance to realize that books are not dead, that people want to buy them, give them as gifts, read them, and want to feel close to those who wrote them, to feel the pulse of the writer. In fact, they are determined to go out on the street and spill over into downtown, to Rambla Catalunya, the Corte Inglés stores on Diagonal or Catalunya, the FNAC or the Laie, even if it’s out of their way, and they can’t use it as an excuse to skip out of work. They go out in search of a story to grab them, to introduce them to a magical world, to inspire them or make them cry. They go out in search of their favorite writer or media host, whether it’s Bea Cabezas, Luis Racionero, Almudena Grandes, Miquel Roca or Buenafuente.

But also in search of others not as well-known, yet no less interesting, such as Mª Angeles Gavaldá with her book ¡Gracias Crisis!, or Abel Santos, with his book of poems, El lado opuesto al viento (The Other Side of the Wind).

Mariana Romo-Carmona and June Chan had come expressly from Manhattan, and they could not believe the phenomenon they dubbed, “the largest Book Fair in the world.”

Juan Soldevila and Montse Capdevila appeared with their two children, and they commented that after living in Madrid for several years, they “didn’t want to miss the chance;” and then we met up with with old friends like Natalia Pera, José María Valon, Carmen Lamiel... and people’s mothers and those we didn’t know.

To sum up, it was a splendid day where books ruled, occupying tables and sighing in hopes that someone would buy them. Some of us authors waited anxiously as well, who would be interested in the worlds we had created? A world, real or fictional, that we wanted to share. Personally, I could barely stand it because I had my book Viviendo campo a través (Memoir, Poems, and Stories) for sale. But the most important part of all this is that we were all there together, united by a common purpose: books.

VIURE EL SANT JORDI DES DE DINS    

 

Català
Fotos i traducció: Cèlia Miralles
Text: Mercedes Salvador
 

Aquesta vegada, quan ens van proposar a la Cèlia ia mi, viure el Sant Jordi des de dins, no ho vàrem dubtar ni un segon, tot i l'amenaça de pluja i dels rumors preocupants que no hi hauria ningú per caure enmig de Setmana Santa. Baixem a la Rambla Catalunya, l'una en Harley i l'altra en Scoopy.

De seguida ens vam adonar que el Sant Jordi era una festa difícil d'oblidar, per moltes amenaces que n'hi ha. (És gairebé com un partit de Barca Reial Madrid) La gent no s'havia oblidat d'estar present. Els carrers del voltant de la Rambla Catalunya estaven col·lapsades, no hi havia aparcament per enlloc, però per sort havíem anat en motos.

La Rambla Catalunya un any més estava envaïda de taules, llibres, gent, vianants, roses i escriptors.

Per als que no coneguin d'on ve el Sant Jordi, ja ho vàrem explicar en una de les primeres entrades del nostre blog: és el nostre dia dels enamorats, el nostre Sant Valentí particular, amb senyeres, roses, llibres i fins i tot amb amenaça de pluja inclosa. Sant Jordi, és el patró de Catalunya, un cavaller que va salvar a una princesa del drac. I per si fos poc, a més, és el dia Internacional del Llibre, per la commemoració de la mort del Miguel de Cervantes.

Per això és costum que les parelles, amants, amics, mares i fills, etc. ... es regalin mútuament una rosa i un llibre.

Doncs en aquest dia tan emblemàtic, vam tenir l'oportunitat d'estar en una taula, la de Parnass Edicions, gràcies a l’Amàlia Sanchís, la seva fundadora, al costat d'altres escriptors.

Ens instal·lem a la taula per a signar llibres i veure passar la gent i passar i passar. Però sobretot vam tenir l'oportunitat de donar-nos compte que el llibre no està mort, que la gent vol comprar-los, regalar, llegir-los i vol sentir el pols dels que els van escriure. Que fins i tot, estan disposats a sortir al carrer i desplaçar-se fins al centre, la Rambla Catalunya, el Corte Inglès de Diagonal, o de Catalunya, l'FNAC o la Laie, encara que no els vagi de pas, i no ho puguin utilitzar com a excusa per escapar-se del treball. Surten a la recerca d'una història que els atrapi, que els introdueixi en un món màgic, que els inspiri o els faci plorar. Surten a la recerca del seu escriptor o mediàtic favorit, ja sigui la Bea Cabezas, el Luis Racionero, l’Almudena Grandes, el Miquel Roca o en Buenafuente.

Però també a la recerca d'altres no tan coneguts però no per això menys interessants com la Mª Angeles Gavaldá, amb el seu llibre ¡Gracias, Crisis!, o l’Abel Santos amb el seu poemari El lado opuesto al viento.

La Mariana Romo-Carmona i la June Chan havien vingut expressament des de Manhattan i no podien creure's l'espectacle al que van enomenar “ la fira de llibres més gran del món”.

El Juan Soldevila i la Montse Capdevila van aparèixer amb els seus fills i van dir que després de viure a Madrid durant diversos anys: “no volien perdre l'ocasió” i després, ens vàrem retrobar amb vells amics i amigues com la Natalia Pera, el José María Valon, la Carme Lamiel ... mares i desconeguts.

En conclusió, un dia esplèndid on els llibres van regnar, ocupant taules i sospirant perquè algú els comprés. Alguns autors vàrem esperar inquiets també, preguntant qui s'interessaria pel món que havíem creat? Un món fictici o real que volíem compartir. Jo personalment no cabia dins meu per tenir el meu llibre Vivint camp a través (Memoirs, Poems and Stories) a la venda. Però el més important de tot és que vam estar tots units amb un propòsit en comú: els llibres.