EL PASTÍS


Castellano
Fotos: Celia Miralles
Texto: Mercedes Salvador 

Hay bares en Barcelona que parecen guardar todo el sabor, la personalidad y el caliu del que la ciudad es capaz. Muchos otros locales se han disfrazado de diseño, pero el Pastís se mantiene impertérrito.

Situado en la calle Santa Mónica, 4, al lado de la Rambla de Canaletes, aunque afuera hay un cartel de calle García Lorca (por supuesto no podría llamarse de otra forma, mi poeta favorito).

Es un bar con aire francés y barroco, cuyo dueño (Ángel) mantiene el local repleto de figuras, espejos, cuadros, fotos antiguas, torres Eiffel, cigüeñas de papel y luces de colores.

Cuando uno está dentro, se siente instantáneamente arropado por el pasado y el presente del local. Al rato se olvida de que está en un bar e incluso se olvida de que fue solo. Uno puedo mirar un disco de Edith Piaf colgado en la pared, carteles afiches, señales  y farolillos mientras Rheka, la camarera, sirve la bebida francesa Pastís (que da el nombre al local) o alcohol de una mesa a la otra. En el techo hay las consagradas vigas de madera.

Por si uno no tuviera suficiente con el carisma del local ahí está Bibi González cantando a pleno pulmón bajo la mirada de Edith Piaf. A su lado está  Mariano Olivera, el guitarrista de voz melosa que la acompaña los martes en las noches de Tango. Otros se animan a cantar porque en lugares como éste, la creatividad brota por las esquinas.

No sólo están  los martes de tango, sino actividades como the Poetry Slam, concierto de música brasileña, los cantautores o cuentacuentos.

El Pastís es un lugar imprescindible que te acompaña hasta los lunes por la noche.

Hoy, sin embargo, bajo auspicios de ser cerrado por el ayuntamiento, por ruido. Recordemos que son pocos los bares que conservan el sabor del Pastís y mantienen viva la música en vivo y la cultura en Barcelona. No podemos permitir que se cierren, porque con ellos se cerraría una parte de nuestra alma de trovadores.

English
Translation: Ken Green 
Pictures: Celia Miralles
Text: Mercedes Salvador 

There are bars in Barcelona that seem to harbor all the flavor, personality and warmth the city has to offer. Many other places have dressed themselves up, but El Pastis remains impassive, situated on la Calle Santa Monica 4, alongside la Rambla Canaletes, although posted outside is a sign for Calle Garcia Lorca (who, after all, is my favorite poet).

It's a bar with a French baroque air whose owner Àngel keeps it full of figures, mirrors, paintings, old photos, Eiffel towers, paper storks and colored lights.   When you are inside, you instantly feel wrapped in it's past and its present.  In a moment you forget that you're in a bar and  that you've come alone.  You can look at an Edith Piaf record that's hung on the wall along with posters, signs and Chinese lanterns while Rheka, the waitress, serves pastis (the French drink for which the place is named) and other drinks to one table or the other. On the ceiling are the beloved wooden beams.

If the charisma of the place isn't enough for you, there's Bibi González singing in full voice below the gaze of Edith Piaf.  At her side is Mariano Olivera, the honey-voiced guitarist who accomanies her on the Tuesday tango nights.  Others are also moved to sing because, in places like this, creativity seeps from every corner.  And it's not only the tango nights, but activities like the Poetry Slam, Brazilian music concerts and nights for singer-songwriters and storytellers.

El Pastis is an indispensable place that stays with you through the Monday nights but today it is under the threat of closure by the city government for noise.  We should remember that bars that preserve the flavor of El Pastis and maintain the live music and culture of Barcelona are few.  We can't allow them to close, for with them will die a part of the troubador within our souls.

Català
Fotos i traducció: Cèlia Miralles
Text: Mercedes Salvador
  

Hi ha bars a Barcelona que semblen guardar tot el sabor, la personalitat i el caliu del qual la ciutat és capaç. Molts altres locals s'han disfressat de disseny, però el Pastís es manté impertèrrit.

Situat al carrer Santa Mònica, 4, al costat de la Rambla de Canaletes, encara que fora hi ha un cartell de carrer García Lorca (per descomptat no podria dir-se d'una altra manera, el meu poeta preferit).

És un bar amb aire francès i barroc, l'amo (Àngel) manté el local ple de figures, miralls, quadres, fotos antigues, torres Eiffel, cigonyes de paper i llums de colors.

Quan un és dins se sent instantàniament recolzat pel passat i el present del local. A l'estona s'oblida que està en un bar i fins i tot s'oblida que va anar sol. Un pot mirar un disc d'Edith Piaf penjat a la paret, cartells, senyals i fanalets mentre Rheka, la cambrera, serveix la beguda francesa Pastís (que dóna el nom al local) o alcohol d'una taula a l'altra. Al sostre hi ha les consagrades bigues de fusta.

Per si un no tingués prou amb el carisma del local, aquí està la Bibi González cantant a ple pulmó sota la mirada d'Edith Piaf. Al seu costat hi és el Mariano Olivera, el guitarrista de veu melosa que l'acompanya els dimarts a les nits de Tango. Altres s'animen a cantar perquè en llocs com aquest, la creativitat brolla per les cantonades.

 No només hi ha els dimarts de tango, sinó activitats com the Poetry Slam, concert de música brasilera, els cantautors o contacontes.

El Pastís és un lloc imprescindible que t'acompanya, fins i tot, els dilluns a la nit.

 Avui però, sota els auspicis de ser tancat per l'Ajuntament, per soroll. Recordem que són pocs els bars que conserven el sabor del Pastís i mantenen viva la música en viu i la cultura a Barcelona. No podem permetre que es tanquin, perquè amb ells es tancaria una part de la nostra ànima de trobadors.